LA RETIRADA

El 16 de novembre de 1938, l’Exèrcit Popular, de manera definitiva, es batia en retirada a la Batalla de l’Ebre. La desfeta suposava un cop inequívoc a les possibilitats reals de la República de vèncer en el conflicte armat. Trenta-set dies després, les tropes comandades pel general Franco iniciaven l’ofensiva sobre Catalunya.
En un avanç imparable, el dia 26 de gener de 1939, l’exèrcit rebel entrava a Barcelona. Una gran massa de gent sortia de la capital catalana en direcció cap a la frontera. El 4 de febrer, Girona també era ocupada. Les carreteres i camins estaven atapeïts de vehicles de tota mena i d’una munió de civils i militars que fugien de l’afany repressor franquista.
En pocs dies, a l’entorn de mig milió de refugiats travessaven la frontera per l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. Una part d’aquest contingent ̶ aproximadament unes cent mil persones ̶ va utilitzar els passos fronterers de la Vall de Camprodon.

Els accessos a aquests passos fronterers es van omplir d’unitats militars derrotades, persones ferides i població civil. Sense capacitat per resistir, arribar a la ratlla fronterera i entrar a França va esdevenir l’objectiu principal. Vehicles, armes i pertrets eren abocats a les cunetes i als marges. La dificultat del camí i les temperatures hivernals d’alta muntanya enduriren les condicions del trajecte en els darrers quilòmetres que uneixen les viles de Camprodon i Prats de Molló. El 14 de febrer, un últim grup de combatents de la 60 Divisió creuava la frontera pel Coll Pregon.
ntamiento.

LA RETIRADA VALL DE CAMPRODON

Amb la caiguda de Barcelona, 26 de gener de 1939, comença el que, en l’actualitat, anomenem “La Retirada”. Centenars de milers de persones fugiran de les tropes franquistes en direcció a la frontera francesa. El passos principals seran els de la Cerdanya, l’Alt Empordà i el Ripollès.

Entre finals de gener i principis de febrer de 1939 passaran per la Vall de Camprodon unes 100.000 persones aproximadament. Si bé la gran majoria ho faran passant per la mateixa carretera que hi ha actualment i que uneix les poblacions de Camprodon i Prats de Molló pel Coll d’Ares, un nombre molt elevat també ho farà per senders de muntanya per arribar a les primeres poblacions del Vallespir. La gran majoria que utilitzarà aquest corriols seran els militars qui, abans de passar a França, controlaran alguns del passos per frenar l’avanç dels nacionals i donar temps, d’aquesta manera, als civils i els  ferits, que han estat evacuats dels diferents hospitals de Camprodon, a creuar la Frontera.

Coll d’ares 1 març 1939 (André Alís)

PISTOLA FN 1903

LLANTA DE VEHICLE

Tots aquest passos de muntanya varen quedar atapeïts d’estris i material de tot tipus abandonat que ningú va recollir i que la vegetació al llarg dels anys va anar cobrint, fins esborrar pràcticament qualsevol rastre d’aquells successos.

ESPAI CULTURAL CAL MARQUES

Després d’una tasca de més de 30 anys de recerca, on s’han recollit i catalogat milers de peces, s’ha procedit a una recopilació dels principals objectes trobats i s’han exposat al nou Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon. Una exposició, única, que actualment compta amb més de mil peces i que ens ajuda a entendre millor el que va suposar la retirada als milers de persones que varen haver de fugir pels pirineus.

Sala d’objectes militars

Vitrina de culleres, forquilles, plats…

L’exposició va acompanyada d’un ampli arxiu fotogràfic.

Sala exposició

Sala exposició

En els mateix centre s’hi projecta un audiovisual de les escenes, on soldats i civils arriben a Prats de Molló i són internats als primers camps de refugiats.

Sala audiovisuals